El Roger i l’Alba es van conèixer a l’estiu del 2008. Des d’un primer moment es van agradar; van tenir un d’aquells “flechazos” tan típics de les pel·lícules de Hollywood. Poc a poc es van anar coneixent fins que van acabar sent parella. El temps passava i la relació no acabava de funcionar, així que van decidir deixar-ho estar i ser amics, que és el que se’ls donava millor.
Van anar passant els mesos i l’Alba va començar a formar part de la colla d’amics del Roger; sortien de festa, quedaven per sopar, berenar o prendre cafès tots junts. Un dia d’octubre del 2009, l’Alba va sortir de festa amb tota la colla però el Roger no va poder anar-hi. La nit s’anava allargant, l’alcohol feia els seus efectes desinhibidors i va passar quelcom previsible: l’Alba es va enrotllar amb el Jordi, uns dels millors amics del Roger. Però la cosa no va quedar en una historia d’una sola nit… L’Alba i el Jordi es veien sovint i tenien un feeling molt agradable pels dos. Es van acabar enamorant.
El Roger però, encara no sabia res. L’Alba i el Jordi sabien que li havien d’explicar però no sabien com fer-ho perquè al Roger no li sentés malament. La Mar, una altra amiga de la colla, si que ho sabia i es va oferir voluntària per recolzar al Roger quan la nova parella els ho expliqués. Fins aquí, el Jordi i l’Alba teníen un punt positiu, sabíen que com a mínim el Roger no es trobaria sol. Però quan li explicaven? Quan? Els nervis i la culpabilitat se’ls menjaven vius i feien que es morissin de ganes de treure’s aquest pes de sobre, però d’altra banda, la por de ferir al Roger els tirava enrere. Finalment, el divendres 23 d’octubre van decidir que li dirien l’endemà; el Jordi quedaria amb el Roger i li explicaria tota la història.
Com ha acabat tot? No ho sé, vaig haver de baixar de parada a l’autobús, però el noi del meu costat (el Jordi) seguia parlant per telèfon amb la Mar. Mola sort, noi!
