Miscel·lània 2.0.

Manuale d'amore

2010-04-13T14:05:00.000-07:00

Il cuore ha le dimensioni di un pugno chiuso e una forma simile ad una pera con la punta rivolta verso il basso. Il cuore è l’organo simbolo dell’amore, segue il ritmo dell’emozioni. Normalmente in una persona adulta il cuore si contrae 60-70 volte al minuto, in una persona innamorata molte di più... avvolte si arriva a 100 senza rendersene conto.

Il cuore è l’ultimo ad andarsene,lui continua a battere anche quando viene sottratto all'organismo, anche quando la persona amata ti abbandona anche quando tu non vuoi piu' soffrire non sei piu' tu che comandi .... quando sei innamorato... quando il tuo cuore batte forte per un'altra persona...... non sei piu' tu che comandi...... è lui!

Gli ultimi giorni il mio cuore batte molto forte e no so perchè... Molto cafè durante il giorno? No dormo bene? Sono ritornata a Milano? Sono innamorata? Cose strane che mi succedono...

Inspira, aspira, no olvides respirar.

2010-03-14T17:55:00.000-07:00

12 meses,

de 4 semanas,

de 7 días,

de 24 horas,

de 60 minutos,

y de 60 segundos.

En el momento en el que pulso cada una de estas teclas pasa un segundo. Tardo cuatro segundos en escribir ELIA. Dos segundos en escribir SI, dos segundos en escribir NO. Necesitamos un segundo para desprender una sonrisa y uno más para fruncir el ceño.

"La vida es aquello que sucede mientras hacemos otros planes", o eso decía uno de esos autores célebres. Mientras organizamos una excursión a la playa para el fin de semana, desperdiciamos el fantástico sol que luce hoy.

No quiero ponerme filosófica pero siempre he sido partidaria de vivir el presente. Muchas veces, a los "vividores del presente" se nos tacha de irresponsables e inconscientes. ¿Qué os pensáis, que no sé que mañana trabajo? ¿Que no me acuerdo de que tengo clase a las 9h? Claro que me acuerdo, otra cosa es que no le dé importancia. Hoy es hoy y mañana es mañana. Siempre he tenido tiempo de hacer todo lo que debía y quería hacer, aun que muchas veces llegue con retardo (ya me conocéis). Lo que os pasa a vosotros, supuestamente personas responsables, es que nos tenéis envidia. Porque durante el rato que vosotros hacéis planes, discutís sobre qué hacer o incluso cuando estáis durmiendo, nosotros disfrutamos, vivimos intensamente todo el día. Si, muchas veces sin pensarlo. Nos gustan las sorpresas. Nos gusta improvisar.

Tenéis muchas cosas que hacer, id planeándolo todo que ya es tarde. Espero que entre plan y plan no os olvidéis de planificar el tiempo para respirar. Yo voy a seguir a mi ritmo, entre calada y calada, viviendo.

Inspira, aspira, no olvides respirar.

Erasmicament parlant

2010-03-01T19:42:00.000-08:00

No tinc per què negar-ho: abans de marxar a Milà tenia por. Por de no trobar-me còmoda en una ciutat desconeguda, una llengua que no parlava i uns futurs amics amb data de caducitat.

Els primers dies les pors són a flor de pell, cada petit detall et fa fer una muntanya de tot i creus que el temps et passarà molt lent. Et sents petita, indefensa, dèbil... però alhora et veus amb forces per tirar endavant perquè saps segur que serà una experiència molt important en la teva vida.

Una de les coses que més em venia de gust abans de venir a Itàlia era el fet de provar-me. M'explico, posar-me a prova i descobrir els meus límits, fins on sóc capaç d'aguantar sola, quin grau d'autonomia i d'independència tindria aquí i comparar-lo amb la meva vida a Igualada. Potser sembla una mica absurd, però conèixe'm com a persona és un dels meus objectius principals d'aquest Erasmus. Que si, que la festa a Milà està molt bé! Però no tot és això, i de tant en tant trobo un moment per mi, per reflexionar sobre aquestes petites coses.

Són gairebé les 5 de la nit i aquest és el meu moment de reflexió d'avui. És extrany? No té lògica? Si us plau, que estic d'Erasmus! Aquí tot és surrealista!

Una gran pèrdua artística

2009-12-21T07:47:00.000-08:00

"El pintor Albert Ràfols-Casamada (Barcelona, l923) que hubiera cumplido 87 años el proximo 2 de febrero ha fallecido en Barcelona en la madrugada del 17 de diciembre. Reconocido como uno de los pintores más importantes de España, aportó una de las obras más coherentes, más líricas y más personales dentro de la abstracción colorista, que bebe sus fuentes de Matisse, de Miró y de Rothko",
EL PAIS, 17 de desembre del 2009.

Una gran pèrdua artística.... Encara que siguin totalment abstractes, ell i els seus quadres sempre tindràn un signficat per a mi.

Històries d'autobús metropolità

2009-10-25T13:11:00.001-07:00

El Roger i l’Alba es van conèixer a l’estiu del 2008. Des d’un primer moment es van agradar; van tenir un d’aquells “flechazos” tan típics de les pel·lícules de Hollywood. Poc a poc es van anar coneixent fins que van acabar sent parella. El temps passava i la relació no acabava de funcionar, així que van decidir deixar-ho estar i ser amics, que és el que se’ls donava millor.

Van anar passant els mesos i l’Alba va començar a formar part de la colla d’amics del Roger; sortien de festa, quedaven per sopar, berenar o prendre cafès tots junts. Un dia d’octubre del 2009, l’Alba va sortir de festa amb tota la colla però el Roger no va poder anar-hi. La nit s’anava allargant, l’alcohol feia els seus efectes desinhibidors i va passar quelcom previsible: l’Alba es va enrotllar amb el Jordi, uns dels millors amics del Roger. Però la cosa no va quedar en una historia d’una sola nit… L’Alba i el Jordi es veien sovint i tenien un feeling molt agradable pels dos. Es van acabar enamorant.

El Roger però, encara no sabia res. L’Alba i el Jordi sabien que li havien d’explicar però no sabien com fer-ho perquè al Roger no li sentés malament. La Mar, una altra amiga de la colla, si que ho sabia i es va oferir voluntària per recolzar al Roger quan la nova parella els ho expliqués. Fins aquí, el Jordi i l’Alba teníen un punt positiu, sabíen que com a mínim el Roger no es trobaria sol. Però quan li explicaven? Quan? Els nervis i la culpabilitat se’ls menjaven vius i feien que es morissin de ganes de treure’s aquest pes de sobre, però d’altra banda, la por de ferir al Roger els tirava enrere. Finalment, el divendres 23 d’octubre van decidir que li dirien l’endemà; el Jordi quedaria amb el Roger i li explicaria tota la història.

Com ha acabat tot? No ho sé, vaig haver de baixar de parada a l’autobús, però el noi del meu costat (el Jordi) seguia parlant per telèfon amb la Mar. Mola sort, noi!

Amistat

2009-10-19T06:54:00.000-07:00

Segons la Real Acadèmia Espanyola…

amistad.
(Del lat. *amicĭtas, -ātis, por amicitĭa, amistad).
1. f. Afecto personal, puro y desinteresado, compartido con otra persona, que nace y se fortalece con el trato.
2. f. amancebamiento.
3. f. Merced, favor.
4. f. Afinidad, conexión entre cosas.
5. f. ant. Pacto amistoso entre dos o más personas.
6. f. ant. Deseo o gana de algo.
7. f. pl. Personas con las que se tiene amistad.

Centrem-nos en el punt número 1. “Afecto personal” és a dir, estimació per una persona. “Puro y desinteresado”, connexió real sense interessos pel mig. “Que nace y se fortalece con el trato”, és a dir, que el contacte és l’essència d’una amistat i és la forma que té de sobreviure.

Dit això... No tinc res més a dir.

L'univers dels becaris

2009-10-15T08:57:00.000-07:00

Aquesta és la historia d’una noia optimista que tenia ganes d’acabar la carrera universitària per començar a treballar i ser una persona de profit.

Fins aquí molt maco, si, si, preciós. La realitat és diferent. Amb la carrera gairebé finalitzada començo un període de pràctiques sense cobrar ni un duro. No t’agafen enlloc perquè no tens experiència i no ets sènior, ni junior ni treballador, i no arribes a tenir contracte sinó conveni amb la universitat. I a part de no cobrar, t’has de desplaçar fins a la feina (€) i dinar allà cada dia (€€€), perquè a part de no cobrar, no ets treballador fix i per tant no tens “xecs gourmet”. És bastant paradoxal, no trobeu? Senyores i senyors... benvinguts a l’univers dels becaris!

En el món dels becaris no hi ha amics, perquè qualsevol altre becari pot ser contractat abans que tu. Tampoc hi ha vida social, perquè fas el màxim d’hores per quedar bé i no et connectes al Facebook per por a que t’enxampin. Tampoc hi ha obesitat, perquè els tuppers, el menjar barat i escàs i “una hora per dinar” sempre hi són presents. I realment tampoc hi ha feina, perquè els treballadors “no becaris” fan la feina guay mentre nosaltres ens hem de conformar amb buscar informació en bases de dades. Però sobretot, el què no hi ha són diners! Becaris del món, unim-nos i creem una ONG per salvar el becaris de la pobresa. Junts ho aconseguirem!

Atentament, la becaria núm. 39832146573.

Si / No / No / Si

2009-06-15T09:55:00.000-07:00

Si? No? Si? Per què ens costa tant prendre decisions?

On vaig de vacances?
Continuo estudiant o em poso a treballar?
Anem a viure junts?
Canvio de feina?
És l'hora de tenir un fill?

Preguntes i més preguntes. Serà que els canvis ens espanten? La setmana passada els meus tutors del projecte de publicitat em van dir que les persones de 35 anys en a munt els fa por canviar. Per què? Jo crec, sincerament, que els canvis són positius; que no han de suposar una amenaça perquè se suposa que són decisions meditades, i quan reflexiones sobre quelcom de la vida és per millorar-lo.

Bé, encara no he arribat als 35, però espero creure sempre que és bo canviar, ja sigui per trencar la monotonia o, simplement, canviar la marca del suavitzant.

I amb això vull dir que el "de tota la vida" està canviant. Les coses "de sempre" són avorrides i les noves experiències tenen el poder de tot. Els matrimonis no duren, tenim cotxe nou cada 5 anys, la moda canvia a cada temporada... Tot canvia! I doncs, d'on vé aquesta por? No cal canviar dràsticament de vida; no es tracta de deixar-ho tot i anar a viure al Cercle Polar. No, no és això. Es pot començar per agafar un paper i un bolígraf i escriure el què et passa pel cap, o escriure unes línies sobre els canvis com estic fent jo ara.

Serà que necessito un canvi?

Blog abaondonat?

2009-06-15T09:52:00.000-07:00

Avui he anat a un casting i entre pregunta i pregunta ha sortit el tema del meu blog. I m'han preguntat:
- I el tens actiu?

No pot ser, fa massa temps que el tinc abandonat, així que avui publicaré varis textos que he anat escrivint en una llibreta entre cafè i cafè.

Mi basta il tuo sorriso per iluminare questa notte.

2009-03-20T11:49:00.000-07:00

Començo a aprendre italià... ni que sigui a base de cançons.

Meravigliosa creatura... Una cançó meravellosa.

Estúpidament feliç

2009-03-09T13:13:00.000-07:00

Ahir escoltant els problemes i rallades mentals d’una amiga vaig arribar a una conclusió. Després de parlar durant una hora sobre els seus problemes em va dir:

- Bé, no parlem tant de mi. Tu ke tal estàs?

I la veritat és ke feia temps ke no em plantejava “com estic” i realment estic MOLT BÉ. Les coses em van bé. Tinc ganes de treballar amb els projectes, tinc gent encantadora al meu voltant, estic viatjant molt i no tinc cap mena de rallada. Tenint en compte totes aquestes coses... Puc afirmar ke sóc FELIÇ i ke fins ahir no me’n vaig adonar!

Sense motiu i estúpidament crec que sóc feliç.

Val la pena recordar....

2009-03-01T19:20:00.000-08:00

Frases i fragments de pel·lícules que val la pena recordar:

- Si te enrollas conmigo ahora voy a pensar que es por el traje
- Pues quítatelo

Azuloscurocasinegro

Nino se retrasa. Para Amélie sólo caben dos explicaciones. La primera: que no encontró la foto. La segunda: que no tuvo tiempo de recomponerla porque una pandilla de atracadores de bancos le tomó como rehén. Perseguidos por la policía lograron escapar, pero él provocó un accidente. Cuando recuperó el conocimiento no recordaba nada. Un exconvicto que pasaba por ahí le recogió en autostop, y tomándolo por un fugitivo le escondió en un contenedor destinado a Estambul. Allí se topó con un grupo talibán afgano que le propuso acompañarle para volar unas cabezas de misiles soviéticos, pero su camión chocó con una mina en la frontera del Tayikistán. Sólo sobrevivió él. Acogido en una aldea de montañeses se convirtió en militante muyahidín. Así que Amélie no se explica por qué se preocupa tanto por alguien que come sopa de remolacha y lleva un tiesto horrible por sombrero.

Amélie

—¿Que tiene el amor que nos vuelve tan estúpidos?

Bajo el sol de la Toscana

- Tengo que decirte algo, tengo que decírtelo ahora, Te quiero!, me he enamorado de ti. Y creo que el mundo es un poco menos malo porque existes, siento que quiero estar contigo...compartir el resto de mi vida y todo eso, las palpitaciones, los nervios, el sufrimiento, la felicidad y el miedo. Quiero... deseo acariciarte a todas horas y quiero cuidar de ti y de tus hijas, e incluso buscarle un trabajo decente a tu marido y comprarte una casa digna que no tenga ruedas.
- Ten cuidado eso suena a clásico enamoramiento...
- Estoy enamorado, clásicamente enamorado, con el clásico marido que está a punto de aparecer y la clásica tristeza que llega cada vez que te marchas con él, las lágrimas, los gritos y todo lo demás...

Mi vida sin mi

Hay momentos en la vida en el que un hombre razonable debe admitir que ha cometido un error terrible... ¡La verdad es que yo nunca fui un hombre razonable!

Big Fish

—Puede que no sea hoy, ni mañana, pero tengo miedo de que un día empiece a llorar y no pueda parar y se inunde la habitación y nos ahoguemos los dos.
—Aprenderé a nadar.

La vida secreta de las palabras

Los disgustos de la vida hay que aceptarlos con buen humor porque igual que vienen, se van.

Los amantes del círculo polar

- ¿Te gustan más los hombres que las mujeres?
- ¿En general dices? Nooo… de que sexo sea en realidad me da igual, es lo que menos me importa, me puede gustar un hombre tanto como una mujer. El placer no está en follar, es igual que con las drogas. A mí no me atrae un buen culo, un par de tetas o una polla así de gorda; bueno, no es que no me atraigan, claro que me atraen: me encantan, pero no me seducen. Me seducen las mentes, me seduce la inteligencia, me seduce una cara y un cuerpo cuando veo que hay una mente que los mueve que vale la pena conocer..., conocer, poseer, dominar, admirar… La mente, Hache, yo hago el amor con las mentes, ¡hay que follarse a las mentes!

Martin Hache

—¿Por qué siempre haces lo mismo?
—¿El qué?
—Huir sin decir nada.
—¿Y tú, por qué me sigues si estoy huyendo?

Piedras

- ¿Sabes qué pienso?
- ¿Qué?
- Que eres la chica más guapa que he conocido.
- ¿En serio?
- Desde la primera vez que te vi.
- Qué bonito Harry... Eso me hace sentir bien… Porque eso ya me lo habían dicho antes, pero no sentí nada.
- Porque… ¿Creías que te tomaban el pelo?
- No, no… No es eso, no. No sé, no sé si me tomaban el pelo y no me importa… Pero para mí no… No significaba nada, ¿sabes? Y, cuando tú lo dices… Tiene sentido… Lo tiene de verdad.
- Creo que alguien como tú haría que las cosas cambiaran para mí.
- ¿Eso crees…?

Requiem por un sueño

Nosotros intentamos cambiar el mundo y, desde luego, no lo conseguimos. Ahora, lo que intento, es que el mundo no me cambie a mí

Trainspotting

- ¿Usted que religión practica?
- Yo... el catolicismo... ¿Y usted?
- Yo nací en la comunidad judía, pero ahora practico el narcisismo.

Scoop

¿Alguna vez os habeís sentido tan felices, tan tan felices, que habéis pensado que jamás os sentiríais tan felices?
¿Vuestra vida ha llegado a una perfección tal, que quizá no vale la pena buscar más?
¿Alguna vez os habéis sentido tan felices,
tan tan felices, que ya no vale la pena vivir más?

Tu vida en 65 minutos

Us deixo amb una cançó també de la peli El otro lado de la cama.

Salut!

¿Zona para "besadores"?

2009-02-18T12:35:00.000-08:00

Warrington Railway Station, estació de tren d'Anglaterra prohibeix besarse en segons quins llocs, designant així Kissing zones i Non kissing zones.

Què està passant al món? Com és possible segmentar-nos tant en l'espai? Smoking area, Picnic area, Kissing zone... En la seva defensa, diré que prohibeixen donar-se petons per tal d'evitar les aglomeracions a l'andana provocades per les despedides. Però tampoc li trobo el sentit... No crec ke s'hagi d'arribar a akest extrem (a no ser ke els anglesos siguin uns babosos/empalagosos constants, però tot i això tenen fama de ser freds...). En fi, ke prohibir donar-se petons a una estació de tren ho trobo molt surrealista... I lo romàntic ke resulta la típica escena de pel·lícula americana on un noi i una noia es despedeixen al tren?
- Bye bye darling...
- I love you, honey....

i muamuamuaaa jeje

Diuen ke cada cosa al seu lloc. Doncs s'ho han pres al peu de la lletra.

Once upon a time...

2009-02-09T16:25:00.000-08:00

El que vull dir és que tota història, sigui quina sigui, és maca pel simple fet de que és una història.

Aquestes històries tenen valor no només per ser especials i úniques totes, sinó perquè tenen la sort de poder ser explicades.

La majoria de coses no tenen l'oportunitat d'arribar a existir.

Once upon a time...

Táctica y estrategia

2009-02-03T03:47:00.000-08:00

Mi táctica es
mirarte
aprender como sos
quererte como sos.

Mi táctica es
hablarte
y escucharte
construir con palabras
un puente indestructible.

Mi táctica es
quedarme en tu recuerdo
no sé cómo ni sé
con qué pretexto
pero quedarme en vos.

Mi táctica es
ser franco
y saber que sos franca
y que no nos vendamos
simulacros
para que entre los dos

no haya telón
ni abismos.

Mi estrategia es
en cambio
más profunda y más
simple.

Mi estrategia es
que un día cualquiera
no sé cómo ni sé
con qué pretexto
por fin me necesites.

Mario Benedetti

Que clar que té Mario Benedetti la tàctica i l'estratègia, com es nota que no ha estudiat Publicitat i Relacions Públiques. Sembla que l'amor sigui més fàcil analitzant-lo estratègicament des d'aquesta perspectiva, però al cap i a la fi no hi ha tanta diferència.

Amor = Compra de la nostra marca
Persona estimada = Client potencial
Seducció = Planificació estratègica i creativitat
Rebuig = Target equivocat
Infidelitat = Client potencial que compra una altra marca

Tot s’unifica a través d'una estratègia global...
Diga-li amor, diga-li publicitat, diga-li Déu o diga-li energia.

Piedras

2009-01-29T05:23:00.000-08:00

Pues a ver cuando me haceis una visita, tu y tu novio, para que os dé el visto bueno. Lisboa es rara, Javier. Es una ciudad de la que tengo recuerdos de cosas que no he vivido, pero eso me hace ir despacito, más tranquila, con dos dedos. Torpe, pero acertando las letras que quiero dar. Estoy tranquila, por fin. Al menos ya no siento que me muero por dentro, eso es bueno ¿no? Y tengo ganas, pequeñas, pero ganas de empezar otra vez. Y olvidarme de que esta y cualquier ciudad a veces está tan tristes como yo, y notar que estoy cambiando, aunque solo sea un poco, bueno, si es mucho mejor.

¿As visto que egoistas nos volvemos cuando estamos solos? Espero que tu novio, el médico, tenga cura para el egoísmo. ¿Tu crees que nos enamoramos solo para no estar solos? Yo creo q me he enamorado de un chico, bueno, de su cogote. Me encanta el cogote de un conductor de tranvía que no conozco. Espero que lo que tienes ahora sea lo que siempre soñaste tener.
¿Donde irán los sueños cuando no los conseguimos? Porque a algun sitio tienen que ir... Aunque creo que al final los sueños no son más que una excusa, pero una excusa muy gorda, son la excusa para vivir. Por eso a veces también se convierten en la mirada nostálgica de lo que nunca fuimos. Que putada, Javier! Asumir que nunca serás lo que siempre deseaste, ni esperarlo si quiera... joder!
Deseo, deseo, deseo, deseo... Quiero con todas mis fuerzas ser feliz. Y con eso hacer un poquito más felices también a los que me rodean. Eso es lo que siempre quise.
Ay! Que bien... Que bien Lisboa... Javier. Ves?

Lyon, la ciutat de la llum

2009-01-23T13:34:00.000-08:00

Quan vaig proposar-me de visitar una amiga que està treballant a Lyon no vaig imaginar-me que fos una ciutat tan bonica. És més, si no fos per ella, és molt provable que no hi hagués anat mai, no era una ciutat que em cridés l'atenció. Però després de quatre dies allà he canviat d'opinió.

No sé si té un nom concret (com París, la ciutat de l'amor) però m'ha agradat batejar-la com "Lyon, la ciutat de la llum". Per què? Us ho explicaré amb un exemple: els dos primers dies vàrem visitar-la de nit (dissabte perquè vam arribar a mitja tarda i diumenge perquè ens vam despertar tard). I la combinació d'edificis antics amb les llums de tots colors de la ciutat em van encisar.

Per Lyon hi passen dos rius: el Saone i el Rhone, i el cel i el paisatge de la ciutat s'hi reflexen tan de dia com de nit.

Que m'ha encantat, no en tingueu cap dubte. Us deixo amb un parell de fotografíes de la ciutat de la llum: le jour et la nuit.

Re-obro el blog

2009-01-08T04:18:00.001-08:00

Si mira, m'ha agradat tenir un blog, més que no pas un fotolog que no té tantes aplicacions com això. Canvio de temàtica; deixarem la comunicació interactiva una mica apartada però tranquils, jo us seguiré comunicant interactivament! El què passa és que no serà un blog tan professional, sinó que serà un blog personal.

I res, només uus vull desitjar un bon inici de l'any 2009. Esperem que la crisi deixi d'afectar-nos tant a tots (poc provable però bueno...) i que fem molts viatges i siguem molt feliços.

Us deixo amb el videoclip d'una cançó preciosa: Jueves - La Oreja de Van Gogh

see you on the net!

El fantasma de les tecnologies futures

2008-11-27T09:38:00.000-08:00

Internet cada cop s'ajusta més al món de la comunicació interactiva. Després de tot el trimestre indagant i descobrint-la puc confirmar la meva total desconeixença d'aquest món fins fa dos mesos.

Qui ens hagués dit fa 10 anys que podriem fer i experimentar tot el que ara mateix considerem com a un hàbit més; com un altre mitjà de comunicació. Internet ha permès informar-nos de manera constant sense la necessitat d'un context determinat, comunicar-nos amb gent de tot el món, entretenir-nos amb continguts de tota mena i, sobretot, d'interactuar comunicativament. Esperem que el fantasma de les tecnologies futures se'ns aparegui sovint i ens expliqui com serà d'aquí un any, dos anys o fins i tot uns mesos el món de la publicitat i les relacions públiques online, però estic segura que el futur està en mans de la interactivitat.

Internet com a canal (secundari) de la premsa escrita

2008-11-27T08:17:00.000-08:00

- Desembre del 1994: primer diari electrònic en web: San José Mercury News (California).
- Abril del 1995: primers diaris a Espanya amb edició electrònica: Avui i El Periódico.

A Espanya hi ha hagut una transició considerable del suport paper al suport electrònic, sense haver passat per la fase intermitja del CD. Actualment, la majoria de diaris editen la premsa escrita i el nou format digital. Però, què suposa tot això? Per una banda, la premsa electrònica depèn de les característiques físiques del receptor de la informació i la seva necessària connexió a Internet. Avui en dia és fàcil connectar-se a la xarxa, per exemple, des d'un pc, un portàtil, un mòbil o una consola. Però tot i això, el fet que un diari no es pugui consultar en cap moment sinó que sigui necessària una connexió, provoca una restricció de l'audiència. A més a més, l'incomoditat al llegir la pantalla o la falta de mobilitat formen part dels inconvenients dels diaris electrònics.

D'altra banda, trobem molts avantatges del suport digital vers l'escrit:
- Facilitat i immediatesa de recuperació de la informació
- Possibilitat d'una correcció o ampliació continua
- Facilitat per a l'usuari (d'edició, còpia, emmagatzament...)
- Facilitat d'accés als diaris amb dates anteriors
- Disminució radical de les limitacions materials
- En un sol suport, es poden realitzar infinites consultes
- Interactivitat
- Personalització

Tenint en compte tot això, vull parlar també de les possibilitats publicitàries en els diaris online. Les possibilitats d'innovació i creativitat són més àmplies i més fàcils d'aconseguir, i ens permeten variar la publicitat, no per edició diària, sinó per temps. A més a més, el fenòmen zapping (o saltar les pàgines) és més improvable que en el suport físic i ens dirigim a una quantitat de target més extensa i variada (ja que avui dia gairebé tothom té Internet i necessita o desitja consultar diaris online).

Amb Internet, llegir el diari és més fàcil. I fixar-nos en els anuncis també.

DYCRECTOS a la web 2.0.

2008-11-24T10:24:00.000-08:00

Selva Sur, grup musical guanyador de l'edició 2006 del concurs DYCRECTOS, va "tocar" a Second Life amb motiu del llançament de la sisena edició d'aquest concurs. El concert es va dur a terme en el mateix escenari que U2 va actuar al juliol del 2007.
DYCRECTOS va concloure l'edició del 2007 amb un participació considerable (més de 500 bandes van presentar la seva maqueta) i una bona acollida entre el públic (més de 7000 usuaris) en els 4 concerts, apadrinats per la banda Second.

A la sisena edició, DYRECTOS va presentar moltes novetats respecte als anys anteriors. El concurs es convertí 100% online i els usuaris poden interactuar amb els grups formant una comunitat de referència per als amants de la música. A més a més, la manca de jurat otorgà protagonisme a l'usuari i alhora el fa una mica més responsable de la trajectòria de les bandes al llarg del concurs, de manera que ells tenen l'última paraula.

La Web DYCRECTOS 2.0. s'ha convertit, doncs, en un punt de trobada de la música més jove, on es poden escoltar les maquetes i realitzar descàrregues a l'ordinador o al mòbil i, a canvi, els grups reben l'import de cada una de les descàrregues. DYCRECTOS no té intermediaris i els drets pertanyen únicament als propis grups. A més a més, hi ha premis en metàl·lic de 2000 i 1000 euros mensuals per a les maquetes que obtinguin més vots.

Per participar en aquesta concurs online només cal anar a la web, registrar-se i votar per la banda que més agradi. Entre els usuaris es regalen MP4 i entre els grups guitarres Epiphone.

DYCRECTOS és una mena d'Operación Triunfo o Factor X online. La diferència que hi trobo és que per votar o interactuar amb els grups no s'ha de pagar(és a dir, enviar un SMS). És un concurs molt menys mediàtic, la qual cosa segmenta molt els seus votants/usuaris. Aquests s'uneixen perquè els agrada la música i volen compartir aquesta afició. No trobeu que és una bona oportunitat per explotar publicitàriament aquest tipus de target?

Lemonclick: Mobile Marketing 2.0.

2008-11-19T10:14:00.000-08:00

Al 2004,Ignacio Cavero, amb gran experiència en Marketing Ralacional i background internacional, creà una agència de Mobile Marketing anomenada Mobilcube, enfocada a crear promocions mitjançant el merchandising digital. Bàsicament, es centraven en videojocs i aplicacions personalitzades amb la marca de l'anunciant dins d'una estratègia de captació i fidelització dels clients.
Algun cas clau, fou el desenvolupament d'una promoció per Carrefour amb l'objectiu d'incentivar pel·lícules en format DVD (per exemple: El Espantatiburones de Dreamworks, Los Increíbles de Disney...). També varen crear la promoció d'estiu de Burn (Grup Coca-Cola) o la llicència de Ministry of Sound (discoteca de Londres). El gran problema era no tenir un control del timing de negociació d'aquestes llicències, ni la capacitat i el control de la producció. Aquests dos factors foren claus per ajustar-se al timing real de les promocions.

L'any 2006, Mobilcube va fusionar-se amb una empresa de desenvolupament de videojocs i useful applications per a mòbil i va sorgir Lemonclick. Aquesta fusió va desencadenar un abans i un després en l'empresa. Des de llavors, desenvolupen continguts per clients internacionals i, alhora, per a clients potencials per al mobile marketing.

El seu primer gran èxit fou en l'àmbit territorial català per impulsar les vendes de l'empresa de llet ATO. Varen impulsar el consum mitjançant la descàrrega de videojocs de Ronaldinho Gaucho, creats per la mateixa agència. Això es donava a conèixer a través d'un disseny especial del packaging dels bricks de llets, que contenia la informació necessària. A més a més, aquesta promoció també s'incentivava degut a un sorteig de 100 ipods i 100 Nintendo Wii.

Altres clients importants són: CAPSA Central Lechera Asturiana, Cruz Roja Española, Kellogg's, Royal Canin, Sogecable, Wella (Procter&Gamble)...

Actualment Lemonclick és una agència que desenvolupa i executa estratègies en gairebé tots els sectors on el mòbil sigui un potencial canal de comunicació. Els serveis que ofereixen són:
- Gestió de base da dades de mòbils
- Aplicacions útils i sectorials per a mòbils
- Comunitat Mòbil
- Accions Bluetooth / Marketing de proximitat
- Sorteigs i promocions SMS
- Portals WAP
- Merchandising digital

Personalment, crec que els mòbils tenen molt a veure en el futur de la publicitat, ja que són el mitjà de comunicació que utilitzem més vegades al llarg d'un dia. Un clar exemple d'això és una anècdota personal que va passar-me al centre comercial l'Illa Diagonal on van enviar-me un arxiu Bluetooth. Al veure el remitent (L'illa) vaig decidir acceptar i vaig poder observar l'últim spot de TV del centre comercial en el meu mòbil. Crec que és una bona manera de que els missatges poden arribar a tothom, consumeixi o no consumeixi televisió.
_______________________________________________________________________________

Per més informació sobre l'agència consulteu: http://www.lemonclick.com/

Muestrame la publicidad que me interese o tus banners lo pasarán muy mal

2008-11-14T11:57:00.000-08:00

Yahoo! ha creat “Behavioural targeting”, un servei que exposa als usuaris d’Internet només aquella publicitat que li interessa, segmentant així l’ampli target que hi ha al ciberespai.

Aquest serveix segueix els interessos, patrons i comportaments dels seus consumidors per tal de que les empreses es dirigeixin a ella directament. Això optimitza el cost de la seva campanya i incrementa la seva rentabilitat. I tot això s’aconsegueix a través de la navegació de l’usuari, és a dir, dels termes de búsqueda (key words), els clics en els resultats de la búsqueda, les pàgines visitades i els clics en els anuncis.

Yahoo! Ja té més de 40 categories de producte ambs cicles d’interès específics: fincances, bellesa, viatges, tecnologia, préstecs…

L’empresa ha comunicat aquest servei, obviament, a través d’una campanya online a través d'una web anomenada “El castigador de banners”, que tracta d’un home cansat de rebre publicitat que no li interessa i que maltracta físicament uns personatges que representen banners.

Tot aquest servei és un bon començament per segmentar un públic tan extens com els internautes. L’únic inconvenient que hi veig és la necessitat d’utilitzar Yahoo! per tenir-lo, tot i que per la mateixa empresa aquest servei deu haver incrementat els seus beneficis.

10 raons per les quals una empresa no hauria de tenir un blog

2008-11-12T09:26:00.000-08:00

Text de B.L. Ochman:

1. Los blogs que la mayoría de las compañías quieren apenas tendrán lectores. ¿Por qué? Porque son aburridos.

2. Un blog necesita de una voz personal. Si pareces un robot corporativo nadie leerá tu blog.

3. Necesitas contenido original. La blogosfera es una cámara de eco. ¿Qué puedes añadir (a la conversación) que sea original o significativamente mejor que cualquier otro en tu nicho?

4. Bloguear requiere tiempo y mucho. Digamos que un CEO es un buen escritor, que le gusta buscar y preparar posts. Y digamos que él o ella escribirá sobre lo que la gente quiere oír y no sólo sobre la compañía quiere decir. Y que quiere actualizar el blog algunas veces a lo largo de la semana. Todo esto requiere de 2 a 4 horas por post.

5. Necesitas leer constantemente para ser un buen bloguero. Eso incluye leer blogs, pero también medios fuera de la blogosfera -foros, medios tradicionales- de tal manera que puedas mantener informados a tus lectores sobre tus temas.

6. Un blog no es un sustituto de una campaña de marketing. Es simplemente una parte de tus comunicaciones corporativas.

7. Un blog no es sustituto para la publicidad. Si necesitas llenar un hotel o vender un producto para un día concreto, haz publicidad.

8. Un blog no es una solución rápida. Sus resultados llegan en el largo plazo, lo miso que ocurre con las relaciones públicas.

9. Los blogs no son baratos. Un buen blog requiere conocimientos de programación para ponerlo en marcha, un diseño gráfico profesional para adecuarlo a la identidad corporativa, un talentoso editor dedicado a tiempo completo.

10. Necesitas llevar tráfico a tu blog. Hay muchas maneras de hacerlo. Todas ellas requieren tiempo, dinero y esfuerzo.

Després d'analitzar les raons que exposa Ochman, considero que el blog és una bona estratègia de relacions públiques per Internet. No obstant, s'han de tenir en compte unes mesures de manteniment i de ideació del blog per tal que aquest no resulti monòton ni sembli una web corporativa en forma de blog. És una estratègia cara però si s'ulitiza de forma correcta i es dóna a conèixer a un gran públic pot arribar a ser una bona inversió. Si una empresa decideix fer ús d'aquest recurs, ha de ser pacient i no esperar un allau d'èxit i visites la primera setmana ni el primer mes. Hem de tenir present que, com a estratègia de relacions públiques, el blog corporatiu conté beneficis a llarg termini, potser més beneficis que els que tindria un banner a curt termini. Tampoc s'ha de confondre el "contingut original i no corporatiu" amb un fals blog, com el cas de Sony als Estats Units, que creà un fals blog anomenat "All I want for Christmas is a PSP" on un suposat adolescent (Charlie) elogiava la Play Station Portable i volia que els seus pares li regalessin per Nadal. Aquest fet acaba sortint a la llum i el públic objectiu es sent enganyat.

I des d'aquest blog TOTALMENT NO CORPORATIU animo a les empreses a bloguejar per tal de fer la seva comunicació una mica menys monòtona i convencional.

Branded enterteinment online amb General Motors

2008-11-10T14:59:00.000-08:00

L’empresa General Motors ha creat una estratègia de branded entertainment online dirigida a les dones per a promocionar la marca de cotxes Saturn. Es tracta, doncs, d’una sèrie online anomenada “Novel adventures” que es va estrenar el passat 3 de novembre a la web de la CBS, aprofitant la intenció evident de la companyia per potenciar els mitjans online i alhora disminuir la inversió destinada a la publicitat convencional. La sèrie que narra la historia d’una grup d’amigues que formen part d’un club de lectura i que viuen diferents aventures a bord del seu cotxe Saturn seguint els patrons de l’últim llibre que han llegit. Per exemple: en el primer capítol es realitza un viatge per a practicar pesca submarina després d’haver llegit el llibre “El vell i el mar” de Hemingway.

La marca automovilística hi és present a través del personatge de Lizzie, que està casada amb un exitós venedor de cotxes de General Motors i que presentarà a cada capítol un model diferent de cotxe (on viatjaran les noies).

L’emissió de la sèries es va dur a terme a través de Cbs.com, Theinsider.com i TV.com durant les primeres 48 hores del dia 3 de novembre. A partir de llavors està disponible a través de tota la xarxa de Cbs.com, que inclou AOL i Yahoo entre altres. A més a més, en aquesta web es pot accedir a més continguts relacionats amb la marca o la sèrie, comentar episodis, comprar els llibres mencionats a la sèrie o compartir els capítols amb amics.

La marca Saturn ha girat totalment la seva estratègia per invertir menys en mitjans convencionals, tal i com ja va anunciar General Motors. A la primera meitat del 2008 va invertir 136 milions de dòlars en publicitat, 7 milions menys que en mateix període de l’any anterior, segons dades de TNS Media Intelligence.

Personalment, crec que General Motors està canviant la seva estratègia d’una forma molt adequada i, sobretot, basant-se en els mitjans que consumeix el seu públic objectiu. Si cada cop hi ha més part del target connectat a internet en hores de prime time, quin sentit té continuar fent una inversió tan forta en la televisió o radio? I si la premsa i les revistes poden consultar-se íntegrament via Internet, per què invertir tant en el format paper?

S’ha d’innovar en formats i la xarxa ens permet esplaiar-nos d’una forma desmesurada. General Motors ho ha sabut aprofitar. Qui serà el següent?

Web on apareix la sèrie: http://noveladventures.cbs.com