Ahir escoltant els problemes i rallades mentals d’una amiga vaig arribar a una conclusió. Després de parlar durant una hora sobre els seus problemes em va dir:
- Bé, no parlem tant de mi. Tu ke tal estàs?
I la veritat és ke feia temps ke no em plantejava “com estic” i realment estic MOLT BÉ. Les coses em van bé. Tinc ganes de treballar amb els projectes, tinc gent encantadora al meu voltant, estic viatjant molt i no tinc cap mena de rallada. Tenint en compte totes aquestes coses... Puc afirmar ke sóc FELIÇ i ke fins ahir no me’n vaig adonar!
Sense motiu i estúpidament crec que sóc feliç.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario