Internet cada cop s'ajusta més al món de la comunicació interactiva. Després de tot el trimestre indagant i descobrint-la puc confirmar la meva total desconeixença d'aquest món fins fa dos mesos.
Qui ens hagués dit fa 10 anys que podriem fer i experimentar tot el que ara mateix considerem com a un hàbit més; com un altre mitjà de comunicació. Internet ha permès informar-nos de manera constant sense la necessitat d'un context determinat, comunicar-nos amb gent de tot el món, entretenir-nos amb continguts de tota mena i, sobretot, d'interactuar comunicativament. Esperem que el fantasma de les tecnologies futures se'ns aparegui sovint i ens expliqui com serà d'aquí un any, dos anys o fins i tot uns mesos el món de la publicitat i les relacions públiques online, però estic segura que el futur està en mans de la interactivitat.
- Desembre del 1994: primer diari electrònic en web: San José Mercury News (California). - Abril del 1995: primers diaris a Espanya amb edició electrònica: Avui i El Periódico.
A Espanya hi ha hagut una transició considerable del suport paper al suport electrònic, sense haver passat per la fase intermitja del CD. Actualment, la majoria de diaris editen la premsa escrita i el nou format digital. Però, què suposa tot això? Per una banda, la premsa electrònica depèn de les característiques físiques del receptor de la informació i la seva necessària connexió a Internet. Avui en dia és fàcil connectar-se a la xarxa, per exemple, des d'un pc, un portàtil, un mòbil o una consola. Però tot i això, el fet que un diari no es pugui consultar en cap moment sinó que sigui necessària una connexió, provoca una restricció de l'audiència. A més a més, l'incomoditat al llegir la pantalla o la falta de mobilitat formen part dels inconvenients dels diaris electrònics.
D'altra banda, trobem molts avantatges del suport digital vers l'escrit: - Facilitat i immediatesa de recuperació de la informació - Possibilitat d'una correcció o ampliació continua - Facilitat per a l'usuari (d'edició, còpia, emmagatzament...) - Facilitat d'accés als diaris amb dates anteriors - Disminució radical de les limitacions materials - En un sol suport, es poden realitzar infinites consultes - Interactivitat - Personalització
Tenint en compte tot això, vull parlar també de les possibilitats publicitàries en els diaris online. Les possibilitats d'innovació i creativitat són més àmplies i més fàcils d'aconseguir, i ens permeten variar la publicitat, no per edició diària, sinó per temps. A més a més, el fenòmen zapping (o saltar les pàgines) és més improvable que en el suport físic i ens dirigim a una quantitat de target més extensa i variada (ja que avui dia gairebé tothom té Internet i necessita o desitja consultar diaris online).
Amb Internet, llegir el diari és més fàcil. I fixar-nos en els anuncis també.
Selva Sur, grup musical guanyador de l'edició 2006 del concurs DYCRECTOS, va "tocar" a Second Life amb motiu del llançament de la sisena edició d'aquest concurs. El concert es va dur a terme en el mateix escenari que U2 va actuar al juliol del 2007. DYCRECTOS va concloure l'edició del 2007 amb un participació considerable (més de 500 bandes van presentar la seva maqueta) i una bona acollida entre el públic (més de 7000 usuaris) en els 4 concerts, apadrinats per la banda Second.
A la sisena edició, DYRECTOS va presentar moltes novetats respecte als anys anteriors. El concurs es convertí 100% online i els usuaris poden interactuar amb els grups formant una comunitat de referència per als amants de la música. A més a més, la manca de jurat otorgà protagonisme a l'usuari i alhora el fa una mica més responsable de la trajectòria de les bandes al llarg del concurs, de manera que ells tenen l'última paraula.
La Web DYCRECTOS 2.0. s'ha convertit, doncs, en un punt de trobada de la música més jove, on es poden escoltar les maquetes i realitzar descàrregues a l'ordinador o al mòbil i, a canvi, els grups reben l'import de cada una de les descàrregues. DYCRECTOS no té intermediaris i els drets pertanyen únicament als propis grups. A més a més, hi ha premis en metàl·lic de 2000 i 1000 euros mensuals per a les maquetes que obtinguin més vots.
Per participar en aquesta concurs online només cal anar a la web, registrar-se i votar per la banda que més agradi. Entre els usuaris es regalen MP4 i entre els grups guitarres Epiphone.
DYCRECTOS és una mena d'Operación Triunfo o Factor X online. La diferència que hi trobo és que per votar o interactuar amb els grups no s'ha de pagar(és a dir, enviar un SMS). És un concurs molt menys mediàtic, la qual cosa segmenta molt els seus votants/usuaris. Aquests s'uneixen perquè els agrada la música i volen compartir aquesta afició. No trobeu que és una bona oportunitat per explotar publicitàriament aquest tipus de target?
Al 2004,Ignacio Cavero, amb gran experiència en Marketing Ralacional i background internacional, creà una agència de Mobile Marketing anomenada Mobilcube, enfocada a crear promocions mitjançant el merchandising digital. Bàsicament, es centraven en videojocs i aplicacions personalitzades amb la marca de l'anunciant dins d'una estratègia de captació i fidelització dels clients. Algun cas clau, fou el desenvolupament d'una promoció per Carrefour amb l'objectiu d'incentivar pel·lícules en format DVD (per exemple: El Espantatiburones de Dreamworks, Los Increíbles de Disney...). També varen crear la promoció d'estiu de Burn (Grup Coca-Cola) o la llicència de Ministry of Sound (discoteca de Londres). El gran problema era no tenir un control del timing de negociació d'aquestes llicències, ni la capacitat i el control de la producció. Aquests dos factors foren claus per ajustar-se al timing real de les promocions.
L'any 2006, Mobilcube va fusionar-se amb una empresa de desenvolupament de videojocs i useful applications per a mòbil i va sorgir Lemonclick. Aquesta fusió va desencadenar un abans i un després en l'empresa. Des de llavors, desenvolupen continguts per clients internacionals i, alhora, per a clients potencials per al mobile marketing.
El seu primer gran èxit fou en l'àmbit territorial català per impulsar les vendes de l'empresa de llet ATO. Varen impulsar el consum mitjançant la descàrrega de videojocs de Ronaldinho Gaucho, creats per la mateixa agència. Això es donava a conèixer a través d'un disseny especial del packaging dels bricks de llets, que contenia la informació necessària. A més a més, aquesta promoció també s'incentivava degut a un sorteig de 100 ipods i 100 Nintendo Wii.
Altres clients importants són: CAPSA Central Lechera Asturiana, Cruz Roja Española, Kellogg's, Royal Canin, Sogecable, Wella (Procter&Gamble)...
Actualment Lemonclick és una agència que desenvolupa i executa estratègies en gairebé tots els sectors on el mòbil sigui un potencial canal de comunicació. Els serveis que ofereixen són: - Gestió de base da dades de mòbils - Aplicacions útils i sectorials per a mòbils - Comunitat Mòbil - Accions Bluetooth / Marketing de proximitat - Sorteigs i promocions SMS - Portals WAP - Merchandising digital
Personalment, crec que els mòbils tenen molt a veure en el futur de la publicitat, ja que són el mitjà de comunicació que utilitzem més vegades al llarg d'un dia. Un clar exemple d'això és una anècdota personal que va passar-me al centre comercial l'Illa Diagonal on van enviar-me un arxiu Bluetooth. Al veure el remitent (L'illa) vaig decidir acceptar i vaig poder observar l'últim spot de TV del centre comercial en el meu mòbil. Crec que és una bona manera de que els missatges poden arribar a tothom, consumeixi o no consumeixi televisió. _______________________________________________________________________________
Per més informació sobre l'agència consulteu: http://www.lemonclick.com/
Yahoo! ha creat “Behavioural targeting”, un servei que exposa als usuaris d’Internet només aquella publicitat que li interessa, segmentant així l’ampli target que hi ha al ciberespai.
Aquest serveix segueix els interessos, patrons i comportaments dels seus consumidors per tal de que les empreses es dirigeixin a ella directament. Això optimitza el cost de la seva campanya i incrementa la seva rentabilitat. I tot això s’aconsegueix a través de la navegació de l’usuari, és a dir, dels termes de búsqueda (key words), els clics en els resultats de la búsqueda, les pàgines visitades i els clics en els anuncis.
Yahoo! Ja té més de 40 categories de producte ambs cicles d’interès específics: fincances, bellesa, viatges, tecnologia, préstecs…
L’empresa ha comunicat aquest servei, obviament, a través d’una campanya online a través d'una web anomenada “El castigador de banners”, que tracta d’un home cansat de rebre publicitat que no li interessa i que maltracta físicament uns personatges que representen banners.
Tot aquest servei és un bon començament per segmentar un públic tan extens com els internautes.L’únic inconvenient que hi veig és la necessitat d’utilitzar Yahoo! per tenir-lo, tot i que per la mateixa empresa aquest servei deu haver incrementat els seus beneficis.
1. Los blogs que la mayoría de las compañías quieren apenas tendrán lectores. ¿Por qué? Porque son aburridos.
2. Un blog necesita de una voz personal. Si pareces un robot corporativo nadie leerá tu blog.
3. Necesitas contenido original. La blogosfera es una cámara de eco. ¿Qué puedes añadir (a la conversación) que sea original o significativamente mejor que cualquier otro en tu nicho?
4. Bloguear requiere tiempo y mucho. Digamos que un CEO es un buen escritor, que le gusta buscar y preparar posts. Y digamos que él o ella escribirá sobre lo que la gente quiere oír y no sólo sobre la compañía quiere decir. Y que quiere actualizar el blog algunas veces a lo largo de la semana. Todo esto requiere de 2 a 4 horas por post.
5. Necesitas leer constantemente para ser un buen bloguero. Eso incluye leer blogs, pero también medios fuera de la blogosfera -foros, medios tradicionales- de tal manera que puedas mantener informados a tus lectores sobre tus temas.
6. Un blog no es un sustituto de una campaña de marketing. Es simplemente una parte de tus comunicaciones corporativas.
7. Un blog no es sustituto para la publicidad. Si necesitas llenar un hotel o vender un producto para un día concreto, haz publicidad.
8. Un blog no es una solución rápida. Sus resultados llegan en el largo plazo, lo miso que ocurre con las relaciones públicas.
9. Los blogs no son baratos. Un buen blog requiere conocimientos de programación para ponerlo en marcha, un diseño gráfico profesional para adecuarlo a la identidad corporativa, un talentoso editor dedicado a tiempo completo.
10. Necesitas llevar tráfico a tu blog. Hay muchas maneras de hacerlo. Todas ellas requieren tiempo, dinero y esfuerzo.
Després d'analitzar les raons que exposa Ochman, considero que el blog és una bona estratègia de relacions públiques per Internet. No obstant, s'han de tenir en compte unes mesures de manteniment i de ideació del blog per tal que aquest no resulti monòton ni sembli una web corporativa en forma de blog. És una estratègia cara però si s'ulitiza de forma correcta i es dóna a conèixer a un gran públic pot arribar a ser una bona inversió.Si una empresa decideix fer ús d'aquest recurs, ha de ser pacient i no esperar un allau d'èxit i visites la primera setmana ni el primer mes. Hem de tenir present que, com a estratègia de relacions públiques, el blog corporatiu conté beneficis a llarg termini, potser més beneficis que els que tindria un banner a curt termini. Tampoc s'ha de confondre el "contingut original i no corporatiu" amb un fals blog, com el cas de Sony als Estats Units, que creà un fals blog anomenat "All I want for Christmas is a PSP" on un suposat adolescent (Charlie) elogiava la Play Station Portable i volia que els seus pares li regalessin per Nadal. Aquest fet acaba sortint a la llum i el públic objectiu es sent enganyat.
I des d'aquest blog TOTALMENT NO CORPORATIU animo a les empreses a bloguejar per tal de fer la seva comunicació una mica menys monòtona i convencional.
L’empresa General Motors ha creat una estratègia de branded entertainment online dirigida a les dones per a promocionar la marca de cotxes Saturn. Es tracta, doncs, d’una sèrie online anomenada “Novel adventures” que es va estrenar el passat 3 de novembre a la web de la CBS, aprofitant la intenció evident de la companyia per potenciar els mitjans online i alhora disminuir la inversió destinada a la publicitat convencional. La sèrie que narra la historia d’una grup d’amigues que formen part d’un club de lectura i que viuen diferents aventures a bord del seu cotxe Saturn seguint els patrons de l’últim llibre que han llegit. Per exemple: en el primer capítol es realitza un viatge per a practicar pesca submarina després d’haver llegit el llibre “El vell i el mar” de Hemingway.
La marca automovilística hi és present a través del personatge de Lizzie, que està casada amb un exitós venedor de cotxes de General Motors i que presentarà a cada capítol un model diferent de cotxe (on viatjaran les noies).
L’emissió de la sèries es va dur a terme a través de Cbs.com, Theinsider.com i TV.com durant les primeres 48 hores del dia 3 de novembre. A partir de llavors està disponible a través de tota la xarxa de Cbs.com, que inclou AOL i Yahoo entre altres. A més a més, en aquesta web es pot accedir a més continguts relacionats amb la marca o la sèrie, comentar episodis, comprar els llibres mencionats a la sèrie o compartir els capítols amb amics.
La marca Saturn ha girat totalment la seva estratègia per invertir menys en mitjans convencionals, tal i com ja va anunciar General Motors. A la primera meitat del 2008 va invertir 136 milions de dòlars en publicitat, 7 milions menys que en mateix període de l’any anterior, segons dades de TNS Media Intelligence.
Personalment, crec que General Motors està canviant la seva estratègia d’una forma molt adequada i, sobretot, basant-se en els mitjans que consumeix el seu públic objectiu. Si cada cop hi ha més part del target connectat a internet en hores de prime time, quin sentit té continuar fent una inversió tan forta en la televisió o radio? I si la premsa i les revistes poden consultar-se íntegrament via Internet, per què invertir tant en el format paper?
S’ha d’innovar en formats i la xarxa ens permet esplaiar-nos d’una forma desmesurada. General Motors ho ha sabut aprofitar. Qui serà el següent?
Cada cop Internet ocupa més temps i espai a la televisió, als diaris i a les revistes, i a Internet es troben nínxols de mercat que en el món real són difícils de trobar i seguir. Gràcies a això podem accedir targets molt segmentats i molt amplis, sense fronteres geogràfiques o temporals.
El banner funciona. Segons un estudi es demostra que els usuaris no passen de llarg dels banners, encara que ho sembli, i la impressió del missatge és efectiva. El nivell de record del banner no és dels més alts en publicitat però un 43% dels internautes recorden “alguna part” de l’anunci mentre un 57% no recorden res. Aquestes dades reflexen que el banner actual s’ha de canviar per tal que cridi més l’atenció dels usuaris.
El banner perfecte ha de tenir un seguit de característiques:
1.No sempre ha de portar-nos a una página.
Encara que el “click through” sigui la dada per mesurar l’eficàcia d’un banner, això no és sempre vàlid. Els anuncis serveixen per oferir información, posicionar o donar valor a una marca i despertar la necessitat d’adquirir un producte concret. I el “click through” tan sols ofereix un accés instantani a la adquisició d’aquest producte. El problema resideix en que molts productes que s’anuncien en banners no es poden adquirir directament, com per exemple l’estrena d’una pel·lícula, que només pot oferir informació. En aquest cas es valora més la recepció del missatge que no pas el “click through” i això ja justifica tota la inversió econòmica.
2.Ha de portar-nos a una página d’interès
L’enllaç que conté el banner ha de portar-nos a una página dissenyada específicament pel motiu de l’anunci. Per exemple, si el banner ens duu a la portada l’usuari pot confondre’s i perdre l’interès.
3. Els usuaris no utilitzen banners interactius perquè no saben si clickar o utilitzar-lo.
Aquests banners que contenen camps de text o botons i on l’usuari pot realitzar la transacció abans de veure la pàgina tenen un problema: se n’abusa tant que els usuaris es senten enganyats fent que semblin botons del sistema.
4. El pes importa.
És millor fer un banner en format gif que no passi de 4kbs, perquè si tarda molt en carregar-se és difícil que tothom el vegi.
5. Animació si, però procura fixar el missatge des del primer moment.
Els gifs animats generen una “sorpresa” que ajuda a fixar el missatge, però s’ha de procurar que l’animació es dugui a terme en una part del banner mentre la resta està estàtica i així oferir clarament el missatge que es vol transmetre.
6. Procura que el missatge no sigui només el logotip.
El frame final d’un banner ha de oferir tota la informació necessària per transmetre el missatge, i incloure la URL sol ser part d’aquest missatge.
7. El banner pot ser un suport del model de negoci
El que falla actualmente del banner és el seu format: rectangulars i situats a la part superior de la página. Si no són així no ens adonem que es tracta de publicitat.
La recerca de formats i tècniques que permetin crear una bona impressió del missatge a l’usuari. En un estudi de “webreference” es va observar com col·locant el banner un terç més baix, el “click thought” s’incrementava un 77%.
És posible que els futurs banners siguin gegants i que permetin explorar internament el banner, ofereixin més información i no faci falta abandonar la página on s’estigui.
El banner ja no és un anunci, sinó que passa a ser un tros de la meva web en la web d’algú altre. Es pot completar una acció sense abandonar el site i això té molt sentit si pensem en la compra de productes: no s’ha d’abandonar el site on apareix l’anunci; puc comprar un producte directament sobre l’anunci.
