Si? No? Si? Per què ens costa tant prendre decisions?
On vaig de vacances?
Continuo estudiant o em poso a treballar?
Anem a viure junts?
Canvio de feina?
És l'hora de tenir un fill?
Preguntes i més preguntes. Serà que els canvis ens espanten? La setmana passada els meus tutors del projecte de publicitat em van dir que les persones de 35 anys en a munt els fa por canviar. Per què? Jo crec, sincerament, que els canvis són positius; que no han de suposar una amenaça perquè se suposa que són decisions meditades, i quan reflexiones sobre quelcom de la vida és per millorar-lo.
Bé, encara no he arribat als 35, però espero creure sempre que és bo canviar, ja sigui per trencar la monotonia o, simplement, canviar la marca del suavitzant.
I amb això vull dir que el "de tota la vida" està canviant. Les coses "de sempre" són avorrides i les noves experiències tenen el poder de tot. Els matrimonis no duren, tenim cotxe nou cada 5 anys, la moda canvia a cada temporada... Tot canvia! I doncs, d'on vé aquesta por? No cal canviar dràsticament de vida; no es tracta de deixar-ho tot i anar a viure al Cercle Polar. No, no és això. Es pot començar per agafar un paper i un bolígraf i escriure el què et passa pel cap, o escriure unes línies sobre els canvis com estic fent jo ara.
Serà que necessito un canvi?
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
6 comentarios:
Elia canviem, anem a viure junts? tenim un fill? si o no?
Tens raó, els canvis han de ser meditats. N’hi ha que ho han de ser molt i d’altres no cal. Has de meditar molt més si tenir un fill que no pas si vas a viure amb el Kal. Potser de vegades canviaries de feina cada any, per trencar la monotonia, però potser no és bo pel teu futur. I també tens raó en què en general el “de tota la vida” està canviant. Per a mi, el més important és que l’essència de tota la vida no canviï mai, que els valors de tota la vida continuïn i es recuperin. De veritat, hi ha coses que no cal canviar.
Ei davit que podem viure tots junts i fer germanor, quans més serem més riurem XD
intentava ser seriaaaa!! xDD
però weno, em smbla bé la idea de viure en germanor jeje
E.
Èlia si vols que t'ajudi a aclarir-te et diré que sí, és hora que tinguis un fill, que ens anem fent grans i ens coneixem, tan tu com jo ho deixem sempre tot pel final, o sigui que si ens posem ara amb lo del fill l'acabarem tenint a l'edat que toca ole olee
molts cucu's lolo's, visca els pizzeros de cubelles i pitonets :D (veus com si que visito el teu blog muahahah)
PD: allò q dius de "lo de tota la vida és avorrit"... (ho dius per telefónica? muahahahahhaha)
of course, laia!!!!
Telefónica s'ha acabat i no voldré tenir mai una compta del seu adsl!!!!!
fucking projectee!
Èlia
Publicar un comentario